diumenge, 3 de maig del 2015

L'amor salvatge

L'angoixa s'apoderava de mi

i les agulles del rellotge no avançaven,

cada segon se'm clavava al pit

no podia esperar més.


A casa seva em vaig declarar,

la sort estava tirada,

sense poder reaccionar 

em va agafar per la cintura

i em va tirar cap a ella,


Vam ajuntar els nostres llavis

amb tanta força que eixien espurnes...


Vam entrar a la casa com un huracà,

Ho tombàvem tot al nostre pas,

Figuretes de porcellana caríssimes

Gerros amb roses i llirs,

No vam deixar res a resguard...


Es va pujar a mi agafant-me pel coll,

la vaig deixar damunt del llit.

Em vaig llençar sobre ella com una fera famolenca,

per llevar-li la camisa li vaig arrancar un botó, que importava!


La vaig despullar com un xiquet obre el paper de regal,

Els seus pits em va deixar sense aire,

El maluc em cridava,volia la meva firma i jo vaig obeir.


Dins del llit va començar la guerra,

Ella atacava amb caricies i besos,

Jo contratacava amb la llengua,

però es va acabar quan els llençols es van possar entre nosaltres.


Va agafar la roba i la va tirar a l'aire,

Així res ens separaria,

tant sols la pell,

Un davant l'altre ens abraçavem

I jugavem amb els nostres cosos.


Ella passejava els llavis pel 

meu tors,la cara i el coll,

amb els dits em dibuixava cercles

Per l'esquema que em feien pessigolles,


Jo passava el nas pel ventre,

Aquell melic tenia flaire de tarongina,

Em vaig aferrar a les seves natges,

Vaig prometre no soltar-les mai.


Tinc memoria del seu llit,

Amb cubertots brodats amb rosselles de punt de ganxo,

Dels llençols voladors 

I del coixí tou marcat de roig.


Pero no recorde res més d'aquella habitació,

Ni el color de les parets,

Del lloc on era la finestra,

No recorde res de res,

Tant sols que el llit era a mà dreta de la porta.


No oblidaré el nadal en que els seus pares se'n van anar de viatge,

Vam restar junts 7 dies que es van convertir en 7 anys,

On no vam poder calmar la nostra sed carnal.


Feiem l'amor dia i nit,

Sense cap control,com dos animals salvatges,Una força invisible ens espentava a l'amor. 














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada