Últim ball

Últim ball 
Assegut davant la llar de foc,
Mire per la finestra distret,al no res,
Mentre als vidres les gotes participen en curses,
Al carrer algú corre fugint de la pluja.
A la radio sona un vals i la meva dona m'alça i balla amb mi,
Ens movem a càmera lenta,
I lleugers com una ploma
Arrossegada pel vent,
La música es para i les nostres cares es queden mirant-se,
I l'aire fa sonar una cançó amb la tensió de les mirades.
Torne al meu llibre i al got de vi,
Però ella m’aixeca i m'abraça,
Una escalfor recorre el meu cos
Cansat per les ganivetades del temps,
fa temps que la caixa m'espera,
Que la meva disfressa es produeix ràpidament,
Fins i tot es podia sentir com el cranc va esquinçant-me la pell.
Anys enrere érem feliços,
Apassionats i bojament enamorats.
Aquella abraçada era el record
D'una joventut gloriosa,
Que ens encenia en un instant,
Com un misto quan entra en contacte amb el fòsfor.
Vam fer l'amor al llit,
Pot ser per ultima vegada,
Amb la pluja de visitant
I les espelmes com a testimonis
D'aquell fet inoblidable.
Era feliç estirat junt al seu cos nu,
Tinguent tant sols la pell com a mur de contenció de les nostre animes.
Un somriure es dibuixava al meu rostre,
Llavors un tro va recórrer el cel,
Eixe soroll significava l'arribada a la meva parada.

@vserver16