Paraigües groc

La vaig conèixer
En un dia de pluja,
Jo sostenia un paraigües groc
I ella escapava de l'aigua
Buscant un refugi,
Estava esperant en una porxada
I jo per darrere
li vaig estirar el braç
Oferint-li compartir paraigües.

Es va aferrar a mi buscant
L'escalfor que li seques la roba,
M'envoltava pel maluc
Mentre recolzava la cara
A sobre els muscles,
Com si els pocs minuts 
Que ens coneixíem
S'hagueren transformat en anys.

El seu coll tenia un agradable i encisador aroma dolç,
El mateix olor que fan
Les ungles quan
Arranque la pell de les taronges.

Caminàvem sense rumb,
Desfruitàvem de la companyia
Que ens donàvem 
I de l'intercanvi de histories,
Jugaven a xafar bassals
I a esquitxar-nos l'aigua 
A sobre les cames
Com xiquets de cinc anys.

Quan ens varem donar compte 
Estàvem un carrer desconegut
I desert de qualsevol forma de vida,
Una forta bufada de vent 
va provocar que ella perdés l'equilibri
I per no caure s'abraça a mi.

Llavors la seva mirada 
Desprenia una llum màgica,
Vaig soltar el paraigües
I la vaig besar ben fort
Mentre ens mullàvem
De dalt a baix
I la nostra roba 
Començava a transparentar,
Ja res ens donava igual
Teníem l'escalfor de l'altre 
Que ens calentava 
I ens permetia continuar.

Jo li vaig preguntar pel seu nom
Ella em va contestar que seria
El futur el que li contestes a aquella Pregunta,
La resposta:
Qui sap.

més poemes en el compte d'instagram vserver16

Vicent Server i Mut