Festa pagana

Ara que s'han acabat els dies de Nadal,encara queda cap d'any i reis però la nit i el dia de Nadal si, que són dies per a estar amb la família i reunir-se i també per a descansar de la feina voldria fer una xicoteta reflexió. En el calendari hi ha uns dies especials que són marcats en roig o en un altre color per a diferenciar-se de la resta dels dies normals, aquests normalment solen ser festa nacional, regional o local, però algú s'ha fixat que aquests majoritàriament tenen alguna relació en la religió? En aquest cas parlaríem de la religió catòlica. Els dies que són festa i no tenen cap vincle religiós es poden comptar amb els dits, aquests dies són:Cap d'any, l'1 de maig i el dia de la constitució. Sí, tant sols tres dies, després estan les festes regionals que en molts casos no tenen aquesta relació però em referisc a nivell nacional. Alguns de segur que pensaran:home, els valencians celebrem falles i el 9 d'octubre que no són religiosos i a nivell nacional està el dia de la hispanitat i els diumenges són festiu també. Segur? El dia 9 d'octubre es celebra l'entrada de Jaume I a València,a que va entrar Jaume a València? A expulsar els musulmans de la ciutat per a tornar-la a mans cristianes. Desprès ens trobem amb el 12 d'octubre, que es celebra l'arribada de Colon a Amèrica, pot semblar que no té cap relació amb la religió però no, després de la seva arribada soldats cristians anaren a colonitzar a les tribus a convertir-los a la seva fe, aquesta festivitat té una relació més tímida però al cap i a la fi la té. No vos heu preguntat mai per què els diumenges són festa? Molta gent pensa, i és així, perquè és l'últim dia de la setmana (Com a dada curiosa els jueus celebren el dissabte, Sàbat, i no els diumenges ) però perquè l'últim dia i no el primer, o un altre? Doncs la resposta és ben senzilla, perquè segons la Bíblia quan Déu va crear el món va tardar sis dies i el setè i últim va descansar, per aquesta raó la setmana té set dies i els diumenges no es treballa. Per últim trobem les falles, perquè la cremà de les falles es celebra el dia 19 de març? Perquè aquest és el dia de Sant Josep, que era fuster, l'origen d'aquesta festa es remunta sobre els finals del segle XIX on els fusters cremaven objectes en honor al seu patró. Però no és la única relació, ja que hi ha un dia on els casals fallers fan una ofrena floral a la Mare de Déu dels Desamparats, que és un dels dies més importants de la festa. Antigament es commemoraven els canvis d'estació amb festes i celebracions, la religió catòlica sembla que no li va agradar aquesta idea i va convertir aquestes festes en seves, com ho és Sant Josep al equinocci de primavera, Sant Joan al solstici d'estiu o el Nadal al solstici d'hivern. Curiosament molts estudis afirmen mitjançats fets històrics, com poden ser la mort de personatges de la Bíblia que tenen relació amb el naixement de Jesús,que aquest no va néixer el 25 de desembre com pensem i celebrem si no que, aquesta data canvia segons la teoria, va ser sobre la primavera. Un altre cas el trobem al el 1 de maig Dia del Treballador que commemora una vaga general celebrada a Chicago a l'any 1886 per a aconseguir la jornada de 8 hores, doncs quines coses té la vida que aquest dia és també Sant Josep obrer, de fet en molts llocs no es celebrava el dia del treballador si no Sant Josep obrer per a que no tingués cap relació amb el comunisme que tanta por donava i continua donant a molta gent, un d'eixos països era Espanya durant la dictadura de Franco. Moltes d'aquestes celebracions tenen també un altre significat, com el estar amb la família i gent a la que estimes en Nadal o recordar els familiars i altres sers estimats el dia de Tots Sants.

 Moltes de les coses que acabe d'anomenar, estar i recordar a estimats, no cal que es celebren només en certes dates, ja que aquestes coses es poden fer tot l'any, malauradament de segur que tots no ho farien o bé per oblit o bé per evitar un llarg viatge, diners o perquè prefereixen estar en casa sense fer res. Espanya és, en teoria, un país laic, per tant em de abandonar, encara que siga una part, de fer festa en dies com els sants, Setmana Santa, Dia de la Concepció i una llarg etcètera si ho volem ser més encara. No dic que deixem de visitar els difunts a Tots Sants, de reunir-se amb la família en Nadal o de treballar els diumenges, però si deixar de celebrar certs dies per a fer-ho per altres que no tinguen cap relació amb alguna religió, ara mateix em venen al cap tres dies, un és el dia del naixement de Alexander Fleming (6 d'agost) descobridor de la penicil·lina, fàrmac que a salvat i salva a milions de persones, un altre és el Dia Internacional de la Pau (21 de setembre) i l'últim el Dia Internacional de la Dona Treballadora, o tant sols de la dona (8 de març) ja que aquestes s'ho mereixen i molt.  

Tio Canya

Per les xarxes socials he vist que algunes persones i associacions han nomenat aquest any com "Any del Tio Canya"fent un homenatge a la coneguda cançó d'Al Tall que aquest 2016 ha fet 40 anys. Al veure-ho no he pogut resistir escoltar la cançó i recordar certes històries personals que en certa manera quadren o tenen un lleuger paral·lelisme amb la lletra de la cançó. Començaré pel principi,la primera estrofa de la cançó diu:

En la Pobla hi havia un vell, 

El noms d'alguns del pobles de la geografia del País valencià tenen la paraula Pobla,jo em quedaré en La Pobla de Vallbona,no només pel ser el meu poble sinó que va ser en aquest poble on el grup va fer el seu primer concert. En un poble que no sempre ha tingut molta simpatia amb el que podria anomenar com nacionalisme valencià o valencianisme i que el franquisme va calar ben fons en molta part de la població. Tal era la presencia del franquisme que fins a principi de la dècada del 2000 hi havia una estatua amb el cap de Franco i tenia dos carrers amb els noms Falange Espayola(on jo he viscut i fins el 2010 va mantindre el nom)i un altre que es dia Primo de Rivera,ara s'anomenena simplement Josep Antoni que,per casualitat o no,coincideix amb el nom del fundador de la falange. Anys després Al Tall va tornar a la Pobla,on he pogut llegir per internet varen tocar en un escenari pèssim,en un lloc amb una acustica dolenta i amb molt poca gent. Sembla que com diu el final del cançó:

Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta

que a València has de tornar

El Tio Canya abans d'anar a València tenia que haver solucionat el que li estava passat a la Pobla.

L'altra història té relació amb la part de la cançó que parla del nets de Tio Canya:

Quan a estiu vénen al poble, visiten el tio Canya

i el pobre vell se'ls escolta parlant Ilengua castellana.

Ara fa tres o quatre anys aproximadament uns companys d'institut i jo anàrem a València a una manifestació,com que arribarem abans de que comencés decidirem anar a esmorzar en un bar,jo vaig decidir parlar al cambrer en valencià que pel que em va semblar a mi no li va fer molta gràcia,al final quan li vaig demanar un cafè amb llet ell em va preguntar si volia un cafè amb llet o un café con leche ,em va impactar la preguntar,ja que ho deia amb rintintin i em va semblar que també tenia burla,tot per parlar-hi en valencià. De normal quan vaig a València i parle en valencià o no m'entenen i em demanen que canvie al castellà o m'entenen però en parlen en castellà,voltes comptades m'han contestat en valencià però mai se'm van burlar com aquell cambrer. Supose que pensaria que era graciós escoltar a un xic parlar una llengua de aldeans(com diria Carolina Punset)en la capital i en un món globalitzat.

Aquesta història té la mateixa relació respecte a la cançó que l'anterior,en aquest cas es tracte d'una amiga de valència que parla el valencià. El va aprendre de la seva mare,que és de un poble del Sud d'Alacant,i que el pràctica amb ella. El pare,de família canària,no el parla i es comunica amb la dona i la filla en castellà. Fins ací la història no té cap fet curiós a destacar,però aquesta amiga meva té una germana menor,una germana que no parla el valencià amb ningú. Quan ho vaig saber li vaig preguntar com era possible que una filla si que el parlés i l'altra no,em va contar que la mare i ella simplement li parlaven en castellà i que com que en casa només parlaven castellà pel pare decidiren no ensenyar-li'l.

Després de 40 anys(València,o millor dit gran part del País valencià,necessita la visita del Tio Canya com diu el final de la cançó)sembla que no moltes cosses han canviat,a la part Sud del país,castellanoparlant,es pot demanar a l'escola l'excepció del valencià,un company de classe d'Elda em comptà una vegada que ell un classe no donava classes de valencià i que molts de les avies i avis que parlen amb els nets,quan són menuts,ho fan en una llengua diferent a la que parlen ells.