Tio Canya

Per les xarxes socials he vist que algunes persones i associacions han nomenat aquest any com "Any del Tio Canya"fent un homenatge a la coneguda cançó d'Al Tall que aquest 2016 ha fet 40 anys. Al veure-ho no he pogut resistir escoltar la cançó i recordar certes històries personals que en certa manera quadren o tenen un lleuger paral·lelisme amb la lletra de la cançó. Començaré pel principi,la primera estrofa de la cançó diu:

En la Pobla hi havia un vell, 

El noms d'alguns del pobles de la geografia del País valencià tenen la paraula Pobla,jo em quedaré en La Pobla de Vallbona,no només pel ser el meu poble sinó que va ser en aquest poble on el grup va fer el seu primer concert. En un poble que no sempre ha tingut molta simpatia amb el que podria anomenar com nacionalisme valencià o valencianisme i que el franquisme va calar ben fons en molta part de la població. Tal era la presencia del franquisme que fins a principi de la dècada del 2000 hi havia una estatua amb el cap de Franco i tenia dos carrers amb els noms Falange Espayola(on jo he viscut i fins el 2010 va mantindre el nom)i un altre que es dia Primo de Rivera,ara s'anomenena simplement Josep Antoni que,per casualitat o no,coincideix amb el nom del fundador de la falange. Anys després Al Tall va tornar a la Pobla,on he pogut llegir per internet varen tocar en un escenari pèssim,en un lloc amb una acustica dolenta i amb molt poca gent. Sembla que com diu el final del cançó:

Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta

que a València has de tornar

El Tio Canya abans d'anar a València tenia que haver solucionat el que li estava passat a la Pobla.

L'altra història té relació amb la part de la cançó que parla del nets de Tio Canya:

Quan a estiu vénen al poble, visiten el tio Canya

i el pobre vell se'ls escolta parlant Ilengua castellana.

Ara fa tres o quatre anys aproximadament uns companys d'institut i jo anàrem a València a una manifestació,com que arribarem abans de que comencés decidirem anar a esmorzar en un bar,jo vaig decidir parlar al cambrer en valencià que pel que em va semblar a mi no li va fer molta gràcia,al final quan li vaig demanar un cafè amb llet ell em va preguntar si volia un cafè amb llet o un café con leche ,em va impactar la preguntar,ja que ho deia amb rintintin i em va semblar que també tenia burla,tot per parlar-hi en valencià. De normal quan vaig a València i parle en valencià o no m'entenen i em demanen que canvie al castellà o m'entenen però en parlen en castellà,voltes comptades m'han contestat en valencià però mai se'm van burlar com aquell cambrer. Supose que pensaria que era graciós escoltar a un xic parlar una llengua de aldeans(com diria Carolina Punset)en la capital i en un món globalitzat.

Aquesta història té la mateixa relació respecte a la cançó que l'anterior,en aquest cas es tracte d'una amiga de valència que parla el valencià. El va aprendre de la seva mare,que és de un poble del Sud d'Alacant,i que el pràctica amb ella. El pare,de família canària,no el parla i es comunica amb la dona i la filla en castellà. Fins ací la història no té cap fet curiós a destacar,però aquesta amiga meva té una germana menor,una germana que no parla el valencià amb ningú. Quan ho vaig saber li vaig preguntar com era possible que una filla si que el parlés i l'altra no,em va contar que la mare i ella simplement li parlaven en castellà i que com que en casa només parlaven castellà pel pare decidiren no ensenyar-li'l.

Després de 40 anys(València,o millor dit gran part del País valencià,necessita la visita del Tio Canya com diu el final de la cançó)sembla que no moltes cosses han canviat,a la part Sud del país,castellanoparlant,es pot demanar a l'escola l'excepció del valencià,un company de classe d'Elda em comptà una vegada que ell un classe no donava classes de valencià i que molts de les avies i avis que parlen amb els nets,quan són menuts,ho fan en una llengua diferent a la que parlen ells.