Al País Valencià tenim una dita popular que entona: "Si el mal ve d'Almansa, tot ho alcança". Entre molts, aquesta dita va aparèixer en una època turbulenta per a una Espanya encara en formació, que es convulsionava entre els embats d'una guerra més de les que acostumava a lliurar.
 |
| Felip V cap avall en Xàtiva |
Tot i això, aquesta guerra seria diferent i marcaria un abans i un després en una Espanya que ja portava els seus anys en el seu serè estat estàtic, governada per un rei, Carles II, que patia unes gravíssimes mancances mentals i encara no havia declarat un hereu que es pogués entronitzar a la seua mort. La cort de l'últim rei dels Àustries era pròdiga en els jocs de la intriga, els suborns i no dir ja que la corrupció ja era el pa de cada dia en aquells vetustos murs palatins. Al no tenir l'Embruixat un hereu clar aviat es van formar dos poderosos partits cortesans, encarnats en els pro-Habsburg i els pro-Borbó els quals recolzaven tant a l'arxiduc Carles d'Àustria, fill del sacre emperador romà que en cas de regnar ho faria com Carles III, i Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, monarca de França conegut amb el malnom de "el Rei Sol" A França, s'havia abolit el poder de la noblesa, fet que va donar lloc a la monarquia absoluta de Lluís XIV. El seu nét Felip d'Anjou buscava implantar també el mateix sistema centralista i jacobí. Un espavilat bisbe que estava de part dels Borbons va aconseguir que el malaltís i incapaç Carles II signés un testament que reconeixia al pretendent francès, Felip, com a hereu al tron.
 |
| Felip V, |
En quant va morir el malaltís Carles II, les moltes mancances com a monarca es justificaven en un embruixament pel qual li deien "L'Embruixat". La guerra entre Àustria i França no va trigar a esclatar. Tots els regnes que componien Espanya van jurar al que seria Felip V, però quan Carles d'Àustria va declarar la seua intenció de proclamar-se rei d'Espanya esgrimint els seus drets dinàstics, la Corona d'Aragó es va aixecar per anar al davant la seua causa. Després de veure el sistema que volia imposar Felip V, el Principat de Catalunya, el Regne d'Aragó, el Regne de València i el Regne de Mallorca es van aixecar en armes per atorgar-li el tro a Carles III. Volien mantenir la seua parcial independència, els seus drets, la seva manera d'actuar, no sotmetre a un monarca absolut i mantenir una escletxa de llibertat i l'opció de Carles III era molt més atractiva que la del centralista Felip V.
 |
| Carles III |
Així doncs, va donar començament al conflicte bèl·lic que va sacsejar tot Europa en una guerra de gran escala. Molts dels països que havien estat enemics d'Espanya en el passat es van alinear amb Àustria, sabent que en cas que els Borbons ocuparen el tron espanyol i s'uniren les corones francesa i espanyola, donaria lloc a una megapotencia francohispana que podria fer perillar el parc equilibri que amb tant d'esforç havien aconseguit els anglesos en les seues interminables guerres contra Espanya. Així doncs, Àustria, Regne Unit, Portugal, Països Baixos, Baviera, Saxonia o Brandeburg i diversos països més es van alinear contra la solitària França.
 |
| Blocs de la Guerra de Succesió |
Castella va decidir recolzar a Felip V, adonant-se que el seu sistema més centralitzador enaltiria a Castella per la resta de regnes. Els austriacistes, que van prendre el nom maulets es van enfrontar als borbònics, anomenats botiflers, fins que per fi França va aconseguir acabar amb els nuclis de resistència en el Regne de València, guanyant la batalla d'Almansa i cremant Xàtiva. Mentre l'arxiduc Carles d'Àustria era nomenat Comte de Barcelona com Carlos III, les tropes de França penetraven per València, fins arribar finalment a la mateixa capital comtal, que va ser saquejada després d'una heroica resistència en 1714.
 |
| Batalla d'Almansa, 25 d'abril de 1707 |
Amb la victòria a Almansa l'any 1707, les tropes borbòniques encapçalades per el duc de Berwick es van obrir pas a través de tota la Corona d'Aragó al conquerir València, prenent Barcelona en 1714 i Mallorca en 1715. Tots els privilegis, furs (els d'Aragó i València... a Catalunya el dret foral es va respectar), regnes, institucions i lleis de l'antiga Corona d'Aragó van ser abolides pel nou rei Felip V, i va justificar el seu abús en el "just dret de conquesta". En comptes de formar una nova Corona d'Espanya composta per tots els regnes amb els que s'intitulava rei, Felip V va decidir abolir i crear una Espanya principalment castellana. Mostra d'això és el fet que les monedes de l'època només mostraren en l'escut de Castella i Lleó.
 |
| Maravedí de Felip V. El escut d'Espanya passa a ser només el de Castella durant tota l'era borbónica fins a la Revolució Gloriosa i la Restauració |
Només puc afirmar que els Borbons van entrar amb sang i flames a Espanya, un foc que prendria l'inici una nova i llarga era en la recentment forjada corona.
