La desolació, mort, dolor i tristesa que provoca una guerra ja és en si mateixa descoratjadora, però igual o pitjor es veure a la comunitat internacional callada, observant mentre els atacs a cívils (xiquets-majors), escoles i hospitals no cessen.
Em pregunte si hi ha algú al costat dels morts innocents d'aquest enfrontament. Si es van a seguir permetent des de l'exterior més crims de guerra comels darrers. Si va a seguir la impunitat dels qui destrueixen barris sencers de Gaza a la carta. On estan els governs i institucions internacionals? Callats com putes (i perdoneu l'expressió, perquè aquestes dones no es mereixen - ni molt menys- que els comparem amb estos miserables). Només les ONG's independents estan donant la cara per aquestes víctimes.
Em pregunte què seria d'aquest conflicte si Israel no siguera aliat dels Estats Units i aquest no tinguera la mà pel mig. Estic segur que haurien arribat sancions fa temps... Però el president Obama- Nobel de la Pau, cal recordar la ironia- manté a tots els governs "aliats" al marge i curiosament és qui li ven l'armament a Israel. Vergonya em dóna el meu país, gosset fidel d'USA, que no ha emés ni un simple crit d'ajuda sincer per tots aquells palestins que estan veient com jornada rere jornada es destrueixen les seues cases sense que potser tinguen més culpa d'haver nascut allí i ser palestins, partíceps involuntaris (molts d'ells) d'un conflicte territorial que arrossega dècades. Angoixa em dóna el meu govern i la Unió Europea per no atrevir-se a fer cara a una injustícia impossible de maquillar per molt que s'intente. On està la moral i l'ètica? Vos ho dic? Pures mentides. Aquests dirigents que mengen de la mà de l'amo quan els interessa i que s'obliden dels drets humans i- encara pitjor- de la solidaritat amb els altres. Em dol i m'entristeix que siguen jueus qui maten ara a una guerra després del patiment que ha sofrit aquest poble al segle anterior i que la nostra Europa no haja aplicat encara allò de que per damunt de tot està la defensa dels drets humans a tot el món. Fins al moment la UE no ha donat la cara- com li correspon pel seu pes i per estos valors bandera de llibertat- per aquesta gent. És trist. A banda, tots sabem la història de Israel i Palestina de fa anys perquè en part som còmplices passius d'ella. Igual que en tenim part de culpa amb el conflicte del Sàhara per limitar-nos a ser espectadors. Però això és una altra història...
A hores d'ara el que importa és que els palestins continuen esperant una resposta internacional que mai arriba. I passen les hores entre runes on el temps transcorre més lent amb el soroll de les bombes. Mentrestant a Gaza segueix la cruel, odiosa i irraonable guerra...
"La veu de l'enemic ens acusa, el silenci de l'amic ens condemna."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada